Aquesta entrada ha estat escrita el Dimarts, març 2nd, 2004 a 10:31 i es presenta sota Documental. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través dels RSS 2.0 feeds. Ambdós comentaris i pings estan actualment tancats.
Entre les muntanyes del Pallars Sobirà es troba Farrera, un petit poble d’una vintena d’habitants. En Pep Marsal, pagès, la Conxita Català, antiga vaquera del poble, en Pau Alemany, un jove pintor, són els personatges d’aquest documental que narra de manera personal i poètica la vida quotidiana i tradicional al ritme de les estacions.
Una tríada presentada amb una narrativa intimista que obvia els diàlegs i posa en primer pla la mirada i records per rastrejar, sovint des del silenci, antics oficis de muntanya i tradicions anacròniques.
La llista d’activitats rurals que hi són reflectides és nombrosa: la cura dels animals, els treballs de l’hort, a més d’oficis manuals com ara el de filadora, formen part del desenllaç mentre els protagonistes parlen dels temors de l’edat i de la vida a la muntanya.
Lluny de la ciutat, un món que poc a poc desapareix davant els nostres ulls.
La realització d’aquest documental va necessitar un any de visites al poble de Farrera, hivern i estiu, del 2002 al 2003.
En Pep Marsal va morir poc després de la sortida del documental que no va arribar a veure. Va ser enterrat al petit cementeri de Farrera al costat de la seva dona. Recordem que aquest dia, algú va pronunciar aquestes paraules tan encertades: “S’ha mort el Dersú Uzalà del Pirineu”.
Al setembre del 2007 va desaparèixer en Pau Alemany a l’edat de 40 anys.
La pàgina web d’en Pau : http://www.paualemany.com/home.php?lang=ca
FARRERA
Producció: mira audiovisual, 2003
Guió i realització: Marta Martínez
Ajudant de Realització: Àlex Tena
Edició: Marta Martínez
Durada: 60 minuts
Llengua: Català
Amidst the Pallars Sobirà mountains, in the Catalan Pyrenees, we find the village of Farrera, with only a couple of dozens of inhabitants.
The farmer Pep Marsal, the former village cattle tender Conxita Català, and the young painter Pau Alemany, are the characters of this documentary. In a personal and poetic way, it tells the story of the traditional daily life as it is lived to the rhythm of the seasons.
The triad is presented in an intimate narration that often use silence and it thereby obviates dialogues so as to emphasize the looks and the memories. In doing so, it tracks and brings the age-old mountain crafts and traditions to life.
The list of rural activities shown is lengthy: animal care, vegetable garden work, in addition to manual crafts such as spinning. All that forms part of the outcome while the protagonists talk about fears of ageing and the life in the mountains.
