Necesita actualizar el reproductor Flash para ver esta página. Actualizelo desde adobe.com
Necessita actualitzar el seu reproductor Flash per veure aquesta pàgina. Sisplau actualitzi la seva aplicació desde adobe.com
Need upgrade your Flash player to view this page. Please update it in adobe.com
Vous devez mettre à jour Flash player pour voir ce site. Mise à jours sur adobe.com

Coordinació de l’àrea de fotografia del volum Història d’Andorra, de la prehistòria a l’edat contemporània publicat per Edicions 62 a Barcelona al novembre de 2005 sota la direcció d’Ernest Belenguer i la coordinació de Susanna Vela. La nostra feina va consistir en la recerca de fotografies i la realització d’algunes  noves imatges i reproduccions per il·lustrar els articles del llibre en col·laboració amb els autors. La majoria de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Nacional d’Andorra i de Patrimoni Cultural d’Andorra.

Reconeixement del Consell de la Terra, 1419 · Casa Rossell/Arxiu Nacional d’Andorra

Pàgina web de l’Arxiu Nacional d’Andorra: http://www.arxius.ad/

Una altre pàgina molt interessant sobre les exposicions de l’Arxiu: http://exposicions.arxius.ad/

La pàgina de Patrimoni Cultural d’Andorra: http://www.patrimonicultural.ad/

La Vall del Madriu-Perafita-Claror és un microcosmos representatiu de la manera en què l’home ha aprofitat els recursos de les zones altes de la serralada dels Pirineus al llarg dels mil·lenis.

Els seus espectaculars paisatges de faldes escarpades i glaceres amb vasts prats i abruptes valls boscoses cobreixen una superfície total de 4.247 hectàrees, és a dir el 9% del territori del Principat d’Andorra.

Aquests paisatges no solament constitueixen testimonis dels canvis climàtics del planeta, sinó també dels avatars econòmics i dels sistemes socials, així com de la perdurabilitat de la pastura i de la puixança de la cultura de la població muntanyenca. El sistema de propietat de la terra, d’estil comunal, data en aquesta regió del segle XIII. Aquesta vall, que és la darrera d’Andorra que no té carreteres, té vivendes, sobretot d’estiu, cultius en terrasses, camins de pedra i vestigis del treball de fundició del ferro.

Aquest reportatge per ICOMOS Andorra va estar realitzat entre els anys 2002 i 2004.


Llegir la resta d’aquesta entrada